Quintin, Bretanya. Fotografia: Empar Sáez |
A l'estil d'Alberto Caeiro
Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l’amor també, igual que elles.
per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L’estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l’endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els cicles s’acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Jo em reconec en el bé i en el mal,
perquè tothom és així: igual, divers; astut, ingenu;
covard, ardit; petit i gran; savi, ignorant;
tendre i esquerp; bo i dolent.
Jo em reconec en cada petja humana.
Quima Jaume, Pels camins remorosos de la mar
És veritat el que diu aquest poema. Alberto Caeiro m'encanta.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena. Pessoa era un dels autors preferits de la Quima Jaume. :))
ResponElimina