diumenge, 13 d’abril del 2014

Adam

Alcoi. Fotografia: Empar Sáez




ADAM


Hi ha la mà que l'escriu
i la lletra que és blava.
Hi ha un home dempeus
i una llum que endevina
calenta i esclava
nerviosos els traços.
Hi ha l'hora que es dol
llambrejant somniosa
pel foli ple d'algues.
Hi ha munts de gargots
i un silenci que escampa
llavor pura i sembra
la veu com una ombra
compacta que diu:

  Jo no faig el poema.
El poema em fa a mi. 


Ponç Pons, Desert encès


2 comentaris:

  1. Meravellosa metàfora sobre el mirall i el poema.

    Des de El Far, una abraçada!

    ResponElimina
  2. Ben cert és que el poema et fa, el poema t'atrapa...

    ResponElimina