La felicitat

Peschici. Fotografia: Empar Sáez

La felicitat 

La tramuntana està escombrant el mar, 

llis i argentat vora la platja, 

bullint d'escuma a l'horitzó, 

com si el pinzell del vent pintés el quadre 

del port, el mar, la costa, la botiga 

solitària que obre tot l'hivern. 

Les gavines planegen amb les ales 

com falçs immòbils que s'emmotllen, 

indiferents, segures, a les ràfegues. 

Però a la nit s'esborra tot: els pocs, 

dèbils fanals escolten els xiulets 

del vent que espanta les finestres cegues. 

Els tres en el petit apartament, 

com una gàbia damunt del mar, 

sentim els vidres colpejats amb sorra 

i aigua de mar tota la nit. 

Hem vingut per estar més junts, més sols. 

Els llocs familiars són tan absents, 

tan freds i tan boirosos: ja comença 

l'oblit, lluny de nosaltres no existim. 

Són uns dies feliços. 

Amb el vent sense sostre i el mar fred, 

i l'abandó del poble. Ser feliç 

sempre ha estat una cosa molt estranya. 

Joan Margarit, Joana