 | |||
| Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
Secada
Aquest és un any de penúries.
La tardor no ens ha promès res
ni hem esperat els missatgers.
La secada és així: una terra que pateix
i un cel auri.
Que el meu cos sigui el meu temple.
Has d’arribar al pa de la meva ànima
per a conèixer-te. No tinc límits
si així ho desitjo:
amb una espiga eixamplo el camp
i engrandeixo aquest espai com una tórtora.
Que el meu cos sigui la meva pàtria.
La secada escodrinya el riu
i contempla les palmeres,
però no percep el meu pou profund.
Per a tu, no tinc límits...
A la tardor el cel és veritable.
Imagina, encara que sigui tan sols una vegada, que ets una
[dona
i veuràs el que jo veig.
El meu cos és el meu mestre.
Mahmud Darwish, El llit d’una estranya
Traducció: Empar Sáez (a partir de la traducció al castellà de Maria Luisa Prieto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada