diumenge, 24 de juny del 2012

Looren

Escalarre. Fotografia: Empar Sáez

Looren 


En el no-record perdura el record, 
com el bosc perviu en la fusta apilada 

el prat en l’olor de fenc acabat de segar 
i el llac en la boira que trem a la seva superfície. 

Rere la vellesa s’amaga el retrat de joventut 
igual que un mot oculta el sentit d’un altre mot. 

La resplendor de l’horitzó descriu en el bosc 
el poema. Clarobscur entre allò dit i allò no dit. 

Cadascú somia els seus somnis, però la nostra 
vida potser és tan sols el somni que algú somia. 


Antoni Clapés, L’arquitectura de la llum

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada